El com i el perquè del Compromís de Casp (1412)

Mort Martí l’Humà el 31 de maig de 1410, i no reconegut com a successor el nét bastard sense cap testament reial, la dinastia catalana de la Corona d’Aragó quedà sense hereu. De tots els candidats que es presentaren, dos semblaven decisius després d’un bienni buit de poder: el català Jaume d’Urgell i el castellà Ferran d’Antequera.
Després de tensions de tota mena, amb bandositats, morts, pressions bèl•liques a Aragó i València i la intervenció del papa Benet XIII, s’arribà a la conclusió d’escollir rei mitjançant la votació de nou compromissaris a Casp, talment un conclave. I aquest trià Ferran d’Antequera, Trastàmara, el juny de 1412.

Ernest Belenguer (València, 1946), deixeble de Joan Reglà, ha exercit la docència com a catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. És autor d’una obra prolífica sobre l’època baixmedieval (Jaume I a través de la Història, Jaume I i el seu regnat) i l’alta edat moderna (València en la crisi del segle xv, Ferran II el Catòlic), i ha dirigit o codirigit col•leccions d’història del País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Corona d’Aragó i els Països Catalans.

Editat per Rafel Dalmau Editor, en la col•lecció Episodis de la Història, núm. 356. Ja es pot trobar en les millors llibreries amb el pvp de 8’00 €.